En el marc de l’Any Macià i dels actes de commemoració dels 75è aniversari de la fundació d’ERC a Amposta, el proper divendres s’inaugura l’exposició “1859-1933. Francesc Macià: una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa”.

L’acte està organitzat per la Fundació Josep Irla i la Secció local d’ERC. La inauguració tindrà lloc el divendres a les 8 del vespre a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta i anirà a càrrec de Joan Puigcercós, President d’ERC.

Us convido a tothom a participar-hi i conèixer més de prop aquesta gran figura de la història del nostre país: Francesc Macià, l’home, el coronel, el polític, l’exiliat, l’insurrecte, un dels fundador d’ERC, el President de la Generalitat, el pactista, l’avi de Catalunya…

El titular és fals. Vaja, que jo sàpiga. Sembla que si no hi ha sang i fetge, morbositat o acarnissament humà o polític, les notícies i les opinions no són notícia ni són opinió. Simplement, no existeixen. El titular era per cridar-te l’atenció perquè, per començar l’any, vull parlar-vos d’uns paisatges i colors, d’uns pobles, cases i pedres… de la terra i de la mar de l’Ebre. Et convido a passar-hi, continuar llegint i, així ho desitjo, gaudir-ne de la lectura.

L’Ebre, amb nom propi

Cafè fumejant en mà, mai em cansaré de mirar i admirar l’esplendorós miracle que cada matí se succeeix, quan davant meu es desplega al tranquil ritme del Sol un paisatge inabastable fins on la mirada es perd. Des de la terrassa de casa, a la part alta d’Amposta, el barri del Grau, allà on el Delta comença a quedar enrere per aixecar-se ara el poble sobre el muscle del naixent massís ibèric. 

Darrer article publicat a Directe!cat. Llegeix-lo sencer punxant AQUÍ.

En una setmana he assistit a 2 concents, gaudint com un xiquet menut tot i ser tan diferents un de l’altre.

1r concert. Dissabte passat, los Quicos portaven a l’auditori de la Lira d’Amposta el seu espectacle Lo Misteri del Nadal. Entre esquetxos d’aquell humor tan seu (i tan nostre) i nadales, m’ho vaig passar fantàsticament, i és que amb los Quicos un mai surt indiferent. Com a mínim en el meu cas, que els segueixo sempre que puc i tinc tota la seva discografia. Per suposat, al final no van faltar les jotes, tot i que personalment m’hagués agradat escoltar també ‘Lo Carrilet de la Cava’ i ‘De la Terra de l’Ebre D.O.’

Amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries tenim un important referent al territori de recuperació i difusió de la rica cultura popular ebrenca, presentat en un format que fa sortir el folklore dels cercles tradicionals per arribar a tothom. En el cas dels Quicos, portant la veu popular de l’Ebre fins i tot molt més enllà del nostre territori.

2n concert. Ahir vaig assistir a la Lira al darrer concert del Cicle de Directors Convidats, estant el valencià Llorenç Mendoza a la batuta, amb l’espectacularitat i contundència de la vibrant música de banda. Es feia evident per la gesticulació com el director convidant, igual que el públic escoltant-los, gaudia dirigint els músics de La Lira Ampostina i no és per a menys. A Amposta i les Terres de l’Ebre tenim grans talents i una llarga tradició musical.

En l’acte, que va cloure amb un festiu mambo de regal per celebrar el nou any, l’actual pubilla 2008 Irene Moya va passar el relleu a qui a partir d’ara representarà l’entitat durant el 2009, Iris Valmaña.

Per gaudir de més música de banda, a finals de gener, en concret el dia 31, ens arriba el Cicle de Banda a Banda 2009. 

Felicitats als Quicos i a tots els components de La Lira Ampostina per estes dues nits musicals magnífiques

M’han fet la mateixa pregunta diverses vegades en diferents variants: “Què fas a Andorra?”, “Com és que al Facebook surts a Andorra?”

Jo no m’he mogut d’Amposta, però com a l’hora de triar el teu país el Facebook no dóna l’opció de posar Catalunya, per no haver de posar Ejpaña i agafar la xarampió, tenir una úlcera o una reacció al·lèrgica (Déu nostre sinyó me’n guardi!), digueu-me tiquismiquis, de la ceba o simplement friky, en un acte de consciència i dignitat nacional ho vaig fer, sí, com tants altres vaig fer clic a l’opció d’Andorra. Ara sóc d’Andorra i allí m’hi penso quedar i navego per la xarxa feisbuquiana disfressat d’andorrà. I més bé, que diuen als Muntells. La veritat, posar España se’m feia molt costa amunt.

 Sí, ja sé que no és un gran acte de rebel·lia inflamada i reafirmació nacional digne d’aixecar-me un monument però, arribada a certa edat, a un això d’anar a fer pintades o cremar banderes d’España ja li fa mandra, i molta. Com deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos.

Amb tot encert ho comenta Eva Piquer al seu article del darrer número de la revista d’Òmnium Cultural, “També m’he acollit, quin remei, al canvi forçós de nacionalitat. Ara mateix hi deuen haver més andorrans a Catalunya que a Andorra.” Andorra, el país dels Pirineus, el país dels internautes refugiats. El petit refugi nacional dels catalans i catalanes que ens neguem a dir que som españoles perquè no ens hi sentim. Sí, formem part de l’estat espanyol, quin remei, però no m’hi sento i no m’hi poden obligar. Així que faig la cibermaleta i me’n vaig a Andorra, mig avergonyit per buscar-hi exili allí en quan tenim la terra, tenim la gent que configurem el país… però no existim al món.

També sóc dels qui milito al Facebook en causes perdudes com “Vull poder dir que sóc de Catalunya, no d’Espanya al Facebook” (23.000 suports fins ara, qui n’ha de prendre nota!?), “I speak catalan! Parlo català!“, “Catalonia is not Spain“, “Catalunya i jo volem el DNI català i en llengua catalana” o “La Vanguardia en català“, entre d’altres, amb l’esperança de què, si es rep un suport considerable a la xarxa, serveixi per alguna cosa.

Després de rumiar-m’ho seriosament, al final també em vaig afegir al grup “Lo sexe… lo sexe no és brut, és brut si no te rentes, collons!” i vaig declinar afegir-me al grup “Los tupper de mi madre”, tot agraint l’oferiment. També dono suport a la causa humanitària “Por la lobotomización de Jiménez Losantos“. Aquí no m’ho vaig rumiar. Ja compta amb prop de 16.000 adhesions, poca broma! Quanta humanitat generosa. Es nota les dates en què som. Ningú sap el que arriba a sofrir aquest pobre home entre el govern comunista espanyol i el govern terrorista català.

Jo no sóc d’aquells qui veuen Catalunya des d’una mirada pessimista, victimista o derrotista. Catalunya és un país d’èxits. De grans fites que tendim a oblidar. I hem sobreviscut 300 anys a molts intents d’esborrar-nos del mapa, i aquí estem. Motiu suficient per ser optimistes, mirar endavant, però sobretot creure i confiar en nosaltres com a poble, perquè Catalunya serem el que nosaltres voldrem que sigui.

Blocaires Ebrencs està fent una interessant enquesta per conèixer el perfil social del blocaire ebrenc. La primera (i única fins ara) es va fer el setembre de 2007, també per Blocaires Ebrencs. L’Ebresfera compta amb centenars de blocs de tot tipus de temàtiques. Per tant, si l’enquesta rep una bona acollida, i us animo a participar-hi, pot resultar interessant conèixer-ne els resultats.

L’enquesta estarà oberta fins l’1 de febrer. Si ets blocaire i ets ebrenc/a, pots participar clickant AQUI

D’altra banda, la Xarxa de Blocs sobiranistes (XBS) o Catosfera va fer un estudi similar per conèixer el perfil del blocaire català del qual ja ha donat a conèixer els resultats. Van participar 110 blocaires. Pocs, ben pocs, i és una llàstima.

Segons els resultats, el blocaire català és majoritàriament home d’entre 25 i 45 anys, treballador en empresa privada o funcionari, no xateja i no fa servir twitter. Li importa el nombre de visites al bloc i els comentaris que s’hi deixen i parla de temes diversos, personals i política. Prefereix dir “bloc” enlloc de “blog”, utilitza el català com a llengua per escriure i el temps que hi dedica l’ha tret de veure TV. Llegeix altres blocs i també diaris digitals, sense haver perdut interès en els mitjans tradicionals (TV, ràdio, premsa…).

A més, veu la proliferació de blocs com una forma d’enriquiment personal, d’agilitzar informació, compartir idees i opinions i conèixer gent amb inquietuds similars.

Els blocaires són bastant participatius en les campanyes electròniques de suport a causes polítiques, socials o solidàries i creuen que pot servir d’alguna cosa si el suport és important. De fet, a l’Ebre en tenim algun exemple, com el debat sobre la retirada del monument franquista de Tortosa.

  

 

 

Imatge de l'atac a Gaza

Arreu del món avui s’han celebrat actes en suport del poble palestí i de condemna dels desproporcionats i indiscriminats atacs israelians.

A Amposta, ens hem concentrat a la Plaça de l’Ajuntament un centenar de persones, d’entre gent nascuda al municipi i d’altra procedent de diferents països del món àrab, en un acte convocat pel Col·lectiu Per la Pau i en Defensa de les Llibertats.

Un minut de silenci i espelmes enceses pels morts, després de llegir un manifest en què es condemnava els desproporcionats atacs d’Israel i l’aïllament i bloqueig que sofreix Gaza, mancant medicació, carburants i aliments de primera necessitat. S’ha reclamat a Israel el reconeixement de la lliure determinació de Palestina com a poble i el compliment de les resolucions de l’ONU perquè abandoni els territoris ocupats. S’ha recordat que la tan criminalitzada Hamas (i Israel és terrorista?) va rebre el suport majoritari palestí a les eleccions i s’ha demanat la intervenció internacional sobre el territori per parar el que sembla que va camí d’una carnisseria sinó d’un genocidi.

Un acte emotiu i, sens dubte, simbòlic però si per consciència, dignitat i humanitat no ens movem davant situacions d’aquesta gravetat, com de durs i insensibles s’estan tornant els nostres cors?

.

Demà dilluns faig a La Galera una xerrada dirigida en particular a pares i mares però oberta a tothom, on parlarem de modes i marques en els jóvens i adolescents, el paper de la publicitat, seguretat en les joguines, seguretat a internet, gestió del temps d’oci, videojocs o telefonia mòbil.

Tot allò que mou l’esperit dels jóvens i adolescents amb orientacions de cara els pares i les mares. 

• Títol: Els jóvens com a consumidors i el Nadal com a consum responsable
• Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament de La Galera
• Hora: 18:30h
• Organitza: Consell Comarcal del Montsià i Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA)
• Col·labora: Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de La Galera

.

President Francesc Macià

Tal dia com avui, Dia de Nadal, és coronat Carlemany com a rei Carolingi, l’Imperi d’Orient, l’any 800, i neix, tal dia com avui, Dia de Nadal, Sir Isaac Newton, fundador de la física moderna, el 1642.

Tal dia com avui, Dia de Nadal, moria el 1868 a Prada de Conflent Pompeu Fabra, pare de l’estandardització i oficialització de la llengua catalana.

A Palma de Mallorca, tal dia com avui, Dia de Nadal, moria Joan Miró, el 1983, un dels pintors surrealistes més coneguts a nivell mundial.

Tal dia com avui, Dia de Nadal, naixia a Vilanova i la Geltrú Francesc Macià, el 1859, i setanta-quatre anys després moria a Barcelona, el 1933, tal dia com avui, Dia de Nadal. Francesc Macià, l’home, l’avi, el coronel, el somiador, l’insurrecte, l’exiliat, el polític… va ser el 122è President de la Generalitat de Catalunya per ERC. 

És per aquesta efemèride, el seu naixement i la seva mort, que el 2009 se celebra l’Any Macià. A Amposta, i coincidint amb la celebració dels 75è aniversari de la fundació d’ERC al municipi, s’inaugurarà l’exposició 1859-1933. Francesc Macià: una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa.

L’acte tindrà lloc el divendres 9 de gener, a les 20 hores a la Biblioteca Comarcal, i anirà a càrrec de Joan Puigcercós, President d’ERC.

La tortosina Belén Fabra opta al premi Gaudí a la millor actriu que anualment concedeix l’Acadèmia de Cinema Català pel seu paper protagonista a Diário de una Ninfómana, del director Christian Molina.

Recordo amb vergonya aliena el lamentable fet de com el cartell d’aquesta pel·lícula va ser censurat a les marquesines de la Comunitat de Madrid i no va poder ser promocionada en llocs públics. Per descomptat la COPE hi era al darrera.

Belén Fabra optarà al guardó competint amb Anna Lizarán, per Forasters, Anna Fernández, per Bienvenidos a Farewell-Gutmann i Sílvia Munt per Pretextes. Forasters, del prolífic Ventura Pons, opta ni més ni menys que a 10 premis!

La gala de la dinovena edició dels Premis Gaudí de cinema català serà retransmesa en directe per TV3 el proper dilluns 19 de gener.   

Amb l’actriu tortosina Belén Fabra l’Ebre tindrá l’honor de potser, qui sap, amb una mica de sort, pujar amb ella dalt l’escenari en el lliurament dels principals premis de cinema del nostre país. És, a més, una persona propera. Se la podia trobar fins i tot al Facebook, on va donar suport a la causa de retirar el monument franquista de Tortosa. Dic que es podia trobar perquè ja no hi és. Com deia al seu correu d’acomiadament, esborrava el perfil del Facebook perquè necessitava desconectar de tot i descansar. Que tinguis aquest merescut descans Belén i sort als premis!

  

 

 

El nus. Bon Nadal!

El govern de Madrid s’ha proposat endreçar i treure llustre a la Conca de l’Ebre i qui sap, posats a fer, potser ens la ‘tuneja’ i tot. Es veu que estàvem sumits en el caos i vivíem en pecat, però això últim ho hauran de demostrar. És a dir, que el Ministerio i la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) estan elaborant un mini-yo del tan famós Plan Hidrológico Nacional que ara es diu Pla de la Conca de l’Ebre.

Aquest és l’encapçalament del darrer article publicat al Directe.cat i que demà sortirà en portada. Pots llegir-lo complert punxant AQUI

Sebastià Juan Arbó

La vesprada d’ahir, nit de Santa Llúcia, va ser una jornada especial per a les lletres catalanes. Destaquen el barceloní Lluís-Anton Bauleans, guanyador del Premi Sant Jordi 2008 per la novel·la ‘El nas de Mussolini’, i el mallorquí Sebastià Alzamora, galardonat amb el Premi Carles Riba per l’obra poètica ‘La part visible’, però com per sort les nostres lletres gaudeixen de bona salut, al llarg i l’ample de les terres catalanes van organitzar-se actes culturals amb autors i autores locals o comarcals. Presciament la producció literària local és molt prolífica, però no pel simple fet de no ser autors coneguts o ”populars” ha de ser menystinguda la seva obra.

A les Terres de l’Ebre tenim exemples. Segurament els més destacats són Andreu Carranza, Jesús M. Tibau, Emigdi Subirats, Emili Rosales o Gerard Vergés. Els difunts Jesús Moncada, Joan Cid i Mulet o Artur Bladé Desumvila, l’històric Cristòfol Despuig o l’universal Sebastià Juan Arbó. Són alguns exemples dels molts que podria donar, perquè les Terres de l’Ebre han aportat i aporten a les lletres catalanes valuosos autors.

Us deixo amb un “peculiar” text del tortosí d’adopció Joan Moreira, de l’obra Del folklore tortosí (1934), transcrit de forma literal. Espero que us agradi:

Siguen los erudits, que mos diguen, perqué es la quarteta la forma poética preferida pel nòstre pòble, i d’aon han vingut les pòques seguidilles, que a modo de torna o estribillo, s’entónen, inmediatament después de cantà en més o menos garbo, en més o menos vehemencia i garridesa, alguna de les moltes jotes, del nòstre popular repertòri, jotes baixades del Aragó (…) i Ebre avall atrets, alegrant lo penòs devallament d’aquella multitud de ràijos, que tripulats per navarros i aragonesos, més d’estos que d’aquells, arribaven a la nòstra ciutat, i al atracà, aqui’s quedaven dasta que la fusta era venuda, convivint per este motiu, en lo nòstre pòble, dixant-mos expresió dels seus sentiments, esclatats al sò de la guitarra, i assimilantsen dels nòstres, en natural reciprocitat, donant pèu, a que per esta freqüent i germanívola convivencia entre aragonesos i tortosins, se espliquen, milló qui sap (…), moltes de les raréçes que poden observar-se, al comparà les nòstres costums i modo de parlà, en lo llenguatje i costums dels demés pòbles de Catalunya, sent la més xocant de totes que d’ells mos diferencia, lo cantà i reçà, ja que aquells, com és natural, préguen i canten en la llengua vernácula, i’l nòstre pòble préga i canta en castellá… pero ¡quin castellá, Mare de Déu Sinyó, lo de les nòstres cançóns!…

Vataqui mi corasón,   

con un plato y dos navacas,

si quieres partir, partixlo,

poro no me lo maltratas

Convocatòria al ple

Darrerament CiU es dedica a trencar els consensos polítics que han existit durant anys al municipi, com pel que fa al projecte esportiu d’Amposta a la zona dels Xiribecs o el Reglament Orgànic Municipal (ROM), per passar a imposar per decret o, com deia aquell, por cojones.

Si això no és suficient, dilluns hi ha convocat el proper ple de l’Ajuntament d’Amposta amb el seu corresponent ordre del dia però… oh sorpresa! Han desaparegut els precs i les preguntes.

Si bé és cert que en convocatòries extraordinàries, com és el cas, l’alcalde pot decidir incloure o no els precs i les preguntes, fins ara sempre s’ha respectat donar veu a l’oposició, i amb més motiu en quan aquest ple substitueix l’ordinari, on sí és obligatori permetre precs i preguntes. Ara no serà així. L’oposició, PSC i ERC, estarà silenciada. Incomoden les preguntes? Si ni la pròpia oposició pot preguntar al govern, quin serà el projecte de CiU de participació ciutadana per a Amposta? Encara que sigui legal, és ètic mordassar l’oposició?

Un detall més, on ha quedat aquella fórmula ni que sigui de cortesia o protocol·lària “d’aprovació, SI S’ESCAU“. Clar, com actuen per decret, només informen que volen aprovar i aprovaran els punts del dia. Amb coses tan irrellevants com els pressupostos municipals.

Només cal dir que hi ha un punt per donar compte dels darrers 140 decrets d’alcaldia (i ja en van 1351 enguany), a cop de decret i anar fent. Si d’això, ja que convidin l’oposició a no assitir als plens.

Convocatòria

Bandera Arc de Sant Martí

El segle XXI és el segle de la consecució dels drets socials i col·lectius. En el cas dels homosexuals (LGTB), s’ha fet grans avenços a Catalunya i l’estat espanyol, però encara no és suficient.

Si bé l’homofòbia activa és residual hi ha indicis de què queda encara camí per recórrer. A vegades sentim allò de “cada vegada hi ha més maricons”. No, cada vegada no n’hi ha més, cada vegada ens atrevim més a fer-nos visibles com a persones, famílies i col·lectiu.

D’altra banda, hi ha la creença que amb l’aprovació del matrimoni s’ha normalitzat el fet homosexual. Hi discrepo. Diria que es tolera, però no s’ha normalitzat. Si fora així ningú es donaria la volta en veure dos homes o dues dones agafades de la mà, no hi hauria la necessitat d’explicar o de preguntar si ets gai o lesbiana com no es pregunta si ets hetero, no seríem notícia, no hi hauria immigració de gais i lesbianes de pobles cap a ciutats per incomprensió familiar, traumes personals…

El camí cap a la normalització està per recórrer i és cosa de tots i totes, no només d’homosexuals, i per això tota iniciativa que fomenti la visibilitat i convivència crec que és bona i rebrà el meu suport. Us animo a tots i a totes a anar-hi!

No només el 28 de juny, els 365 dies de l’any som gais i lesbianes

Consell Comarcal del Montsià

Demà dimecres faig una xerrada que genèricament podria anomenar-se Els joves com a consumidors responsables, dirigida a jóvens en general i enfocada en algunes parts de cara les compres de Nadal.

• Lloc: El Casal, Amposta.
• Adreça: c/ Simàtica, 6 (costat del Mercat municipal)
• Hora: 20.30
• Col·labora: Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de l’Ajuntament d’Amposta

Descripció: S’acosten els Nadals i Reis i els i les jóvens ens sumim en el consumisme arrossegats per les festes. Per què consumim? Quan som consumidors? Parlarem de mòbils, internet, TDT, seguretat a la xarxa, drets lingüístics, rebaixes de gener, consum responsable, comerç just i recomanacions de cara les compres de Nadal. Una mica de tot allò què pot interessar un o una jove. T’hi esperem!